Titus Lucretius Carus (98?-55 a.n.e)

Poeta llatí. Autor de De Rerum Natura on exposa el materialisme filosòfic dels grecs Demòcrit i Epicur. Lucreci representa l’Univers com un agregat d’àtoms en continu moviment en el buit.

El problema

L’Univers és finit o infinit?

L’experiment mental

"Després d'haver demostrat que els solidíssims àtoms materials voletegen, invencibles, a través de les edats, seguim ara i examinem si la seua suma té o no límit; també el buit que hem descobert, és a dir, l'espai i lloc on tota cosa succeeix, vegem si és per la seua essència limitat o si s'obri a l'infinit, com un abisme sense fons.

Així doncs, l'univers no està limitat en cap direcció; perquè d'estar-ho, hauria de tenir un extrem. Però és evident que no pot existir un extrem de res si més enllà no hi ha quelcom que el delimita; de manera que es veja el punt dellà el qual ja no pot seguir la nostra vista. Ara bé, com que més enllà de la totalitat, cal reconèixer, que no hi ha res, no té extrem i manca, per tant, de límit i mesura. I no importa la regió del món en què et situes: tan cert és que, des de qualsevol lloc que un ocupe, s'estén l'univers igualment infinit en tots sentits. D'altra banda, suposant finit tot l'espai existent, si algú correguera fins a la vora extrema, a l'últim, i des d'allí llançara un dard volador, què prefereixes dir, que anirà a on se li envie disparat amb ímpetu vigorós, o creus que quelcom podrà resistir-li i oposar-se al seu curs? Força és que confesses i tries o l'un o l’altre. Però l'un i l’altre et tanquen l'eixida i t'obliguen a admetre que l'univers s'estén exempt de límit. Perquè, tant si hi ha quelcom que resistisca i s'opose a què el projectil abaste i es fique en el blanc proposat, com si ix fora, el punt que va partir no era l'últim. Seguiré d’aquesta manera i, onsevulga que poses el cantell extrem, preguntaré què serà per fi del dard. Resultarà que en cap lloc podrà erigir-se un límit, i la possibilitat de fugir anirà dilatant sempre la fugida".