Isaac Newton (1642-1727)

El problema

Distingir el moviment absolut –s’admet l’existència d’aquest moviment en la mecànica newtoniana-, del moviment relatiu. "Els efectes que diferencien el moviment absolut del moviment relatiu són les forces que actuen allunyant-se de l’eix en un moviment circular, doncs, aquestes forces no existeixen en un moviment circular purament relatiu, mentre que en un moviment circular vertader i absolut són majors o menors segons la quantitat de moviment".

L’experiment mental (parcial)

Si d’una corda pengem un poal, el fem girar fins que la corda es trobe fortament retorçuda, i, l’omplim d’aigua, mantenint-la en repòs juntament amb l’aigua, aleshores, per l’acció sobtada d’una altra força, el poal començarà a girar en sentit contrari, i, mentre la corda recupera el seu estat inicial, el poal romandrà durant algun temps en aquest moviment; al principi la superfície de l’aigua serà plana, tal i com ho era abans de que el poal comencés a girar, després, però, en anar comunicant gradualment el seu moviment a l’aigua, obligarà a aquesta a iniciar un moviment sensible de rotació i a allunyar-se poc a poc del centre i elevar-se per les parets del recipient, prenent la forma d’una figura còncava (com jo mateix he experimentat), i quan més ràpid es fa el moviment, tant més pujarà l’aigua, fins que per últim, executant les seues revolucions alhora amb el recipient, quedarà en repòs relatiu dins d’ell. Aquest ascens de l’aigua demostra la seua tendència a allunyar-se de l’eix del moviment; i el moviment circular vertader i absolut de l’aigua, que aquí és directament contrari al relatiu, s’evidencia i pot ser mesurat mitjançant l’esmentada tendència. Al principi, quan el moviment relatiu de l’aigua dins del cub era màxim, tal moviment no produïa cap tendència a allunyar-se de l’eix; l’aigua no mostrava cap tendència envers la circumferència, ni s’elevava per les parets del recipient, sinó que romania en una superfície plana, i, per tant, el seu moviment circular vertader encara no ha començat. Però, després, quan el moviment relatiu de l’aigua havia minvat, l’ascens cap el cantell del poal demostra la seua tendència a allunyar-se de l’eix, i aquesta propensió exhibida pel moviment circular real de l’aigua augmentava contínuament, fins assolir la seua màxima quantitat en el moment en que l’aigua reposava relativament dins del poal.