Cel Ras és una novel·la càlida, familiar i acollidora. La seua lectura em sembla gratificant i tranquil·la. He sentit el plaer de tornar als temps dels meus avantpassats amb noms, fets i llocs reals i familiars. Com diu el personatge de Maria: “És difícil no estimar el lloc on has nascut i on t’has fet gran...”
Marga Sánchez Santonja (juny, 2007)

Cel Ras és un llibre d’un gènere inclassificable, en el que Maite Coves i Vicent Soler fan una barreja d’història amb pedagogia i ciència. De tot això, però, surt una novel·la en la que qualsevol d’aquestos tres temes es troba completament integrat amb els altres, i no sabem quin d’ells és més atractiu: la història del nostre poble a les acaballes dels segles XIX i XX, la renovació pedagògica (el Krausisme i la Institució Lliure d’Ensenyança) exposada pel mestre Llorca, i la viència pel l’astrònom Landerer.... Per tot això no només anime tothom a llegir Cel Ras, si no als autors a escriure una segona i tercera part, en les que ens parlen de la tant oblidada primera meitat del segle XX a Elx.
Paco Cascales (juny, 2007)